Històries de la història de Manises

Foto Gadea 1950-1953. Fons Gadea. Arxiu Municipal de Manises Fa poc que vam localitzar aquesta fotografia del fons José Gadea i després d'una mirada ràpida quasi descartem fins i tot la possibilitat que fóra presa a Manises, gens desgavellat si tenim en compte que el fotògraf maniser també va exercir l'ofici durant els seus primers anys en poblacions veïnes com Quart de Poblet i especialment Riba-roja de Túria i Vilamarxant. El paisatge urbà que ens oferia no exempt de bucolisme, arbres (que semblen acàcies) enmig del carrer, unes ovelles... aparentava ser més llunyà. Però una mirada molt més detinguda... el carrer i especialment la primera casa a la dreta de la fotografia... calcada a una que encara avui existeix en el carrer Cura Catalá. Cert, és que precisament és el carrer Cura Catalá de Manises, algo canviada sens dubte i no solament perquè no té arbres que la dividisca en dos. Mai fins ara vam saber que aquest carrer tinguera arbres. Després del jove i ...

                 Segons relata la revista gràfica madrilenya “ Crónica” dies previs al 23 d’Agost de 1936 ¹ , va tindre lloc al Jutjat Municipal número 6 de València, el casament entre na Pepita Viguer Verdaguer i en Ramos Perera Subinas, sent la cerimònia oficiada per el jutge en Francisco de la Pedraja Jiménez. Na Pepita Viguer Verdaguer era infermera de les Milicies populars i en Ramos Perera Subinas era el Secretari del Ajuntament de Manises i a més, milicià per la Juventud d’Esquerra Republicana durant la Guerra Civil (1936-1939). Figura 1.  Na Pepita Viguer Verdaguer i en Ramos Perera Subinas després de la boda.              La boda va ser un acte senzill però bonic a la que acudiren un gran nombre d’amigues d’ella i grup gran de milicians que al eixir del Palau de la Justícia “rindiéronle los debidos honores”. Com podem veure a les in...

                                Una de les coses que al meu parèixer fan d’un poble ser el que és, són ,sense cap  mena de dubte, les seues tendes i els seus negocis. A nivell popular, estos acaben sent referències geogràfiques per indicar qualsevol lloc i són capaços de crear vertaders costums i rituals. A més, cada generació en te els seus propis encara que potser que el negoci acompanye a una nova generació si n’és pròsper i heretat pel respectiu successor. Per exemple, si hui preguntem a una persona major per eixos icònics establiments, de segur que comentaria com les famílies desprès d’anar a missa cada diumenge, “peregrinaven” a ca Banyoles per comprar els pastissets que devorarien després de dinar. Per tant, amb este post intentaré omplir eixe trosset d’història de principis del segle XX amb els negocis d’alguns dels 3.577 manisers que llavors hi vivien. ...