Amor en temps de guerra




                Segons relata la revista gràfica madrilenya “Crónica” dies previs al 23 d’Agost de 1936¹, va tindre lloc al Jutjat Municipal número 6 de València, el casament entre na Pepita Viguer Verdaguer i en Ramos Perera Subinas, sent la cerimònia oficiada per el jutge en Francisco de la Pedraja Jiménez. Na Pepita Viguer Verdaguer era infermera de les Milicies populars i en Ramos Perera Subinas era el Secretari del Ajuntament de Manises i a més, milicià per la Juventud d’Esquerra Republicana durant la Guerra Civil (1936-1939).

Figura 1. Na Pepita Viguer Verdaguer i en Ramos Perera Subinas després de la boda.


             La boda va ser un acte senzill però bonic a la que acudiren un gran nombre d’amigues d’ella i grup gran de milicians que al eixir del Palau de la Justícia “rindiéronle los debidos honores”. Com podem veure a les instantànies que ens oferix la revista, ell es va casar vestit de milicià i ella amb un vestit de carrer.


Figura 2. Fotografia al jutjat.
                 Després de la cerimònia, ella es va dirigir a Sogorb per a reintegrar-se a la Secció d’Infermeres a la que pertanyia  i que formaven part d’una de les columnes que lluitaven al front de Terol. El destí d’ell va ser prou similar que va anar cap a Madrid per a incorporar-se a una de les columnes que lluitaven en Somosierra -front de Guadarrama-.
    
¹ Com que “Crónica” era una revista setmanal i estava utilitzant com a font un diari local valencià, no podem saber amb exactitud la data dels fets.


Font: Revista “Crónica” Num. 354. 23 d’Agost de 1936. Pàg. 13.

Luis Panadero Constancio

Podeu descarregar este post en pdf

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Dona manisera, dona valenta: Auxiliadora Rives

Imatge
El passat 8 de Març es celebraria el Dia de la Dona i per commemorar-lo ho hem volgut fer com millor sabem, rescatant històries. La història que hui rescatem, és la història d'una dona independent -sobretot tenint en compte el context històric-, treballadora i artista, discreta i també molt catòlica, tan conseqüent amb els seus ideals que farà brillar la seua valentia. Però, per damunt de tot és la meua besàvia, i tots estos atributs no són fruit d’un besnét “caldós” llavors la seua vida els justificarà. No sabem exacta la data de naixement d’Auxiliadora Royo Esteve, però va ser l'any 1906. Serà una filla de les segones núpcies de José Rives i Maria Esteve. Les seues germanes seran; Rosario -del primer matrimoni-, Maria i Sacramento Rives -fruits del segon i reputades pintores de ceràmica- i un germà, anomenat José, que moriria als quinze. Ja de xicoteta va fer destacar el seu marcat caràcter, segons es conta com anècdo...
Més informació

De què tenim fama els manisers?

Imatge
Al llarg de la història, és curiosa la manera amb que cada població acaba sent relacionada amb un malnom, un tòpic o de tindre fama de qualsevol cosa. A voltes és la fisonomia del terreny, una economia molt característica o tal volta un esdeveniment històric com seria el cas de Xàtiva, els “socarrats” per la crema de la ciutat durant la Guerra de Succesió que fa uns dies es recreava . Allò que és segur, és que molts d’ells naixen de la rivalitat entre pobles, conferint-los una immutabilitat al llarg del temps, que soles seran silenciats per l’oblit, i que acabarà formant part del imaginari col·lectiu. Llavors, ens sorgix la pregunta del títol, “De què tenim fama els manisers?”. Manuel Sanchis Guarner, ens ajudarà a resoldre l’enigma puix que va arreplegar totes les dites i referències que es fan entre els pobles valencians al seu llibre Els pobles valencians parlen d’altres pobles. En concret al volum 3, trobarem les de Manises que oferim a continuació: «“II, γ. Del mateix art...
Més informació

Una Batalla de Flors molt manisera

Imatge
             Com que s’acosta la Batalla de Flors d’enguany, hem cregut oportú desempolsar la troballa que vos presentem hui.  Era l’any 1933, la edició número 42, res d’especial excepte per un cosa: La segona carrossa premiada du com a nom Manises”.             Segons ens conta el diari Las Provincias del dia 5 d’Agost de 1933, el Jurat va concedir el segon premi del “excelentísimo señor comandante militar” de la comissió, sent l’artista el senyor Arnau.             La carrossa, es descrita com:  “Sobre un pedestal, varios platós y un jarro manisero, obra del señor Arnau, muy bien efectuado. Llamó mucho la atención y fué aplaudido. La tripulación de este coche estaba formada por las señoritas Mara Francisca y carmen Carreteres y Remedios Ortega.”             El dia...
Més informació