Històries de la història de Manises

El passat 8 de Març es celebraria el Dia de la Dona i per commemorar-lo ho hem volgut fer com millor sabem, rescatant històries. La història que hui rescatem, és la història d'una dona independent -sobretot tenint en compte el context històric-, treballadora i artista, discreta i també molt catòlica, tan conseqüent amb els seus ideals que farà brillar la seua valentia. Però, per damunt de tot és la meua besàvia, i tots estos atributs no són fruit d’un besnét “caldós” llavors la seua vida els justificarà. No sabem exacta la data de naixement d’Auxiliadora Royo Esteve, però va ser l'any 1906. Serà una filla de les segones núpcies de José Rives i Maria Esteve. Les seues germanes seran; Rosario -del primer matrimoni-, Maria i Sacramento Rives -fruits del segon i reputades pintores de ceràmica- i un germà, anomenat José, que moriria als quinze. Ja de xicoteta va fer destacar el seu marcat caràcter, segons es conta com anècdo...

Sembla que a la mitat del segle XIX, va haver a Manises una família molt nombrosa. El diari madrileny “La Esperanza” ens contava esta petita anècdota: “Existe en dicho pueblo -Manises- una anciana de ochenta años, viuda, que ha tenido la friolera de catorce hijos: de estos se le han muerto tres, y de los once restantes ha tenido los nietos siguientes: del primero diez, del segundo nueve, del tercero once, del cuarto doce, del quinto nueve, del sesto ocho, del sétimo nueve, del octavo ocho, del noveno uno, del décimo ocho y del undémo seis; cuyos individuos, sumados, ascienden á novena y uno, de los cuales existen cincuenta y cinco. Se han casado tres nietos del primer matrimonio, dos del tercero y dos del cuarto, habiendo dado á la patria veinte y un ciudadanos, de los cuales viven quince.” ¹ Per desgràcia, no ha transcendit els cognoms d’esta particular família encara que tal vota romanga en el folkl...