A la mort de Sanchis Guarner

               
                Amb motiu de les Trobades d’Escoles en Valencià que tindran lloc a Manises el dia 20 de Maig, hem volgut fer este post, que és un extracte d’un treball més gran sobre Sanchis Guarner: “Manuel Sanchis Guarner i Manises”. Llavors, quina és la relació de les trobades i el títol? Doncs volem mostrar com la ensenyança, una vegada més, va ser una trinxera de la cultura i en concret de la cultura valenciana en un moment tan delicat com van ser els anys de la transició . Però primer de tot, farem cinc cèntims de qui era Manuel Sanchis Guarner.

                Manuel Sanchis Guarner (València, 1911-1981) es doctorà en Filosofia i Lletres i es llicenciat en Dret. Encara que, al llarg de la seua vida, per bé que filòleg professional, va mostrar sempre molta atenció a la historia i així mateixa la geografia, l’art, la cultura popular, etc., però per damunt de tot, al llegir la seua prolífica obra, podem trobar un home amb un alt nivell de compromís amb el seu país i gran estudiós de la cultura autòctona.

                Sense cap mena de dubte, la gran labor que va fer Manuel Sanchis Guarner, li valgué la estima del poble valencià. A Manises, a la seua mort, l’Institut Rodrigo Botet li va enviar una carta amb mostres de condol a la seua dona per part d’alumnes i de professors. Carta que es troba al Fons Manuel Sanchis Guarner (FMSG) de la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu i que presentem a continuació.

 

Carta d’alumnes i mestres del IES Rodrigo Botet FMSG (BVNP)
                
Cal dir, que l’IES Rodrigo Botet no va ser la única institució pública que va mostrar els seus respectes a la família de Sanchis Guarner. Tenim constància, que l’Ajuntament de Manises, encapçalat aleshores per Antoni Asunción, també va enviar una carta - que es conserva al mateix fons que la anterior-. En ella trobem un gran apreci i estima a la seua figura, destacant de la carta l’anunci que “Por unanimidad el Pleno del Ayuntamiento acuerda aprobar la moción y que la Comisión de gobernación proponga en futura sesión, la plaza o calle que ha de recibir el nombre del eximio filólogo.”, carrer que hui dia podem trobar-lo prop del IES Pere Boïl. Així doncs, exposem la carta a continuació.

 
Carta del Ajuntament de Manises FMSG (BVNP)

 
Carta del Ajuntament de Manises FMSG (BVNP)

Luis Panadero Constancio









Comentaris

  1. VicentM16 de maig del 2017, a les 12:56

    Molt bò! Tota pedra fa pared i a la​ nostra pared manisera, li en calen moltes encara. Moltes gràcies Lluís.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

De què tenim fama els manisers?

Imatge
Al llarg de la història, és curiosa la manera amb que cada població acaba sent relacionada amb un malnom, un tòpic o de tindre fama de qualsevol cosa. A voltes és la fisonomia del terreny, una economia molt característica o tal volta un esdeveniment històric com seria el cas de Xàtiva, els “socarrats” per la crema de la ciutat durant la Guerra de Succesió que fa uns dies es recreava . Allò que és segur, és que molts d’ells naixen de la rivalitat entre pobles, conferint-los una immutabilitat al llarg del temps, que soles seran silenciats per l’oblit, i que acabarà formant part del imaginari col·lectiu. Llavors, ens sorgix la pregunta del títol, “De què tenim fama els manisers?”. Manuel Sanchis Guarner, ens ajudarà a resoldre l’enigma puix que va arreplegar totes les dites i referències que es fan entre els pobles valencians al seu llibre Els pobles valencians parlen d’altres pobles. En concret al volum 3, trobarem les de Manises que oferim a continuació: «“II, γ. Del mateix art...
Més informació

Dona manisera, dona valenta: Auxiliadora Rives

Imatge
El passat 8 de Març es celebraria el Dia de la Dona i per commemorar-lo ho hem volgut fer com millor sabem, rescatant històries. La història que hui rescatem, és la història d'una dona independent -sobretot tenint en compte el context històric-, treballadora i artista, discreta i també molt catòlica, tan conseqüent amb els seus ideals que farà brillar la seua valentia. Però, per damunt de tot és la meua besàvia, i tots estos atributs no són fruit d’un besnét “caldós” llavors la seua vida els justificarà. No sabem exacta la data de naixement d’Auxiliadora Royo Esteve, però va ser l'any 1906. Serà una filla de les segones núpcies de José Rives i Maria Esteve. Les seues germanes seran; Rosario -del primer matrimoni-, Maria i Sacramento Rives -fruits del segon i reputades pintores de ceràmica- i un germà, anomenat José, que moriria als quinze. Ja de xicoteta va fer destacar el seu marcat caràcter, segons es conta com anècdo...
Més informació