De què tenim fama els manisers?
Al llarg de la història, és curiosa la manera amb que cada població acaba sent relacionada amb un malnom, un tòpic o de tindre fama de qualsevol cosa. A voltes és la fisonomia del terreny, una economia molt característica o tal volta un esdeveniment històric com seria el cas de Xàtiva, els “socarrats” per la crema de la ciutat durant la Guerra de Succesió que fa uns dies es recreava. Allò que és segur, és que molts d’ells naixen de la rivalitat entre pobles, conferint-los una immutabilitat al llarg del temps, que soles seran silenciats per l’oblit, i que acabarà formant part del imaginari col·lectiu.
Llavors, ens sorgix la pregunta del títol, “De què tenim fama els manisers?”. Manuel Sanchis Guarner, ens ajudarà a resoldre l’enigma puix que va arreplegar totes les dites i referències que es fan entre els pobles valencians al seu llibre Els pobles valencians parlen d’altres pobles. En concret al volum 3, trobarem les de Manises que oferim a continuació:
«“II, γ.
Del mateix artifici literari es valgué J.V. Ortí i Mayor l’any 1780, en tractar de la procedència dels llauradors que assisteixen a una festa vicentina:
D’u dels llogarets de l’Horta,
que si fonc, estic ductant,
Benimaclet, Alboraia,
Russafa, Benifaraig,
Benimàmet, catarroja,
Picanya, Torrent, Albal,
Massarrojos, Burjassot,
Massamagrell, Alaquàs,
Mislata, Alfara, Godella,
Benetússer, Albalat,
Vistabella,Massanassa,
Almàssera, Campanar,
Manises, Silla, Montcada,
Almussafes, Alfafar,
Beniferri, Aldaia, Foios,
Bonrepós, Carpesa, el Grau,
Xirivella, Borbotó,
Museros, Paterna, Quart,
Benifaió, Meliana,
Rafaelbunyol o Patraix,
puix són tants, que quan me pose
a voler-me’n recordar,
la mateixa multitud
fa més la dificultat.”
“III,6
Per a bragats en Torrent;
p’a caneus els aldaiers,
Alaquás p’a boca-culs,
Manises p’a novitxers.
MARTÍ GADEA, Tipos, I. 26.”
“III,33. Els de Manises son novitxers.
MARTÍ GADEA, Tipos, I. 156
Segons explica el mateix autor, «s’aplica eixe sobrenom als naturals d’eixa vila, perquè són molt curiosos per anar i vore prou a sovint lo que passa en València, puix no volen que els ho conte ningú, sinós presenciar-ho ells».
III,·34. Els de Manises són farautes.
MARTÍ GADEA, Tipos, I. 156.
Diu el mateix autor que «s’aplica eixe sobrenom als de Manises perquè són molt xarradors, puix en ajuntar-se només dos de viatge, ja tenen prou tela per a tallar, tant a l’anada com a la tornada, per supost sense donar tanda a nengú que no siga de la família».
III,35. Els de Manises, els del puro apagat.
MARTÍ GADEA, Tipos, I. 156
Segons aquest mateix autor, un altre sobrenom que se’ls pot donar als manisers –a part dels de novitxers i farautes- és el de «els del puro apagat», puix que, «els fabricants d’obra especialment, sempre van i tornen a València en lo cigarro apagat en la boca; no sabem si és per no tindre mistos per a encendre-lo, per no fumar tant i que dure més o per què; però la veritat és que tots gasten puro i farolegen, però només el duen de mostra».
III,36.
Rajoleta o manisa,
ferro, fusta o taulell,
careta de canal.
A Cullera.
Les rajoletes o taulellets de ceràmica es denominen manises o manisetes per tot el País Valencià, degut a la fama dels fabricants en aquella localitat.
III,37. Li caldrà anar a Manises a encarregar el nóvio.
A València.
Ho diuen a les fadrines que no els satisfà cap pretendent.
III, 38.
Xiques de Quart i Manises
podeu lligar les trenilles,
que les de Paterna tenen
més grosses les pantorrilles.
A Quart.
Trenilla o treneta, «cueta de cabells». »
Gràcies a la col·laboració familiar, hom ha pogut esbrinar que perduren en el record moltes de les costums anomenades. Així mateix, d’aquesta última dita hem sabut que és una cançoneta popular que –com en tot el folklore popular de tradició oral- presenta variacions a la exposada. Amb el propòsit de fer-la perdurar en el temps, la hem arreplegada junta amb la corresponent “tonaeta”:
“Xiques de Quart i Paterna,
lligueu-se be les trenilles,
que les xiques de Manises
vos guanyen a pantorrilles.”
El·laboració Pablo Martínez Peiró
A més a més, el sacerdot Joaquim Martí i Gadea escriurà dos mencions més al seu llibre “Encisam de totes herbes (1891)”:
en Benaguasil rodet,
en Manises caragols,
y en Alacuàs perolets.
Fent referència al tipus de pentinat. I per últim;
Forasters que presencieu
en Manises esta festa;
per mes esforsos que feu,
non voreu atra com esta.
Que, per desgràcia, puix que no ens oferix més informació, no sabem a quina festa feia referència.
Agraïments a Pablo Martinez Peiró per la seua desinteresada ajuda.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada