La primera boda civil a Manises



                Ahir, ens alçàvem amb la notícia de les núpcies entre Carolina Punset i Alexis Marí. La celebració va ser una cerimònia civil i este detall que hui dia ens passa inadvertit perquè és una situació normalitzada, no fa tant que no ho era i és llavors quan sorgix la pregunta “sabem com va ser la primera boda civil a Manises?”

                Doncs si, si ho sabem. Sense dubte, eixa línia anticlerical de la que feia gala el diari republicà EL PUEBLO -fundat per Blasco Ibàñez-, ens ha obsequiat amb una resposta força detallada. La notícia apareixia al diari citat, el dia 27 d’Octubre de 1932 .

                La cerimònia, per al diari EL PUEBLO, suposava que “quedaban abiertas las puertas de la libertad, y por lo tanto constituía una amenaza para las esencias de ella, en completo oscurantismo, quieren imponer a toda fuerza; por otra parte, los que pensamos libremente, poseídos de un cariño grande a los ideales que profesamos, celebrábamos y admirábamos con orgullo este acto, por el triunfo conseguido en beneficio de la humanidad”. No debades, descrivia Manises com un poble molt catòlic d’esta manera. “Los que desconocen los sentimientos y costumbres en que se ha sumido siempre Manises, no pueden darse idea de lo que representaba para el mismo la celebración del primer matrimonio civil.”

                Els pioners foren en Miguel Clemente Romero i na Manuela Gálvez Tortajada, tots dos militants del Partit de la Unió Republicana Autonomista (P.U.R.A) que isqueren de la seua seu, el Centre instructiu republicà (edifici que en la postguerra seria l’Arriba i que actualment està enderrocat) per dirigir-se al ajuntament de Manises on oficiaria l’acte en José Torres en un saló de sessions cedit per l’alcalde d’aquell temps, en Jose Maria Carpintero Alpuente. Una volta terminada la cerimònia, tornaren al Centre instructiu republicà autonomista on dinaren més de dos-cents comensals. Al finalitzar, prengueren la paraula en Luis Beltrán, en nom del Centre instructiu republicà, n’ Angel Puig, en nom del P.U.R.A. i en Julio Just i en Joaquín García Ribes diputats a les Corts espanyoles pel mateix partit, ambdós van actuar com testimonis. Assistiren també representacions de les delegacions del P.U.R.A. de Torrent, Aldaia, Riba-roja, Vilamarxant, Quart de poblet i Mislata amb les seues respectives banderes. També estaven presents la Juventud socialista -de la qual no disposem informació- i la Agrupació de Manises juntament amb l’agrupament femení de la delegació manisera del P.U.R.A. que rebia el nom de “En el País del Arte”.

               Segons ens conta EL PUEBLO, l’acte va ser seguit amb molta expectació pel poble maniser que va avalotar-se en la sala de sessions sent desbordada per la gent, podent escoltar-se víctors als nuvis, a la República i als homes lliures.

A continuació vos deixe la notícia:





Luis Panadero Constancio

Podeu descarregar este post en pdf


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Dona manisera, dona valenta: Auxiliadora Rives

Imatge
El passat 8 de Març es celebraria el Dia de la Dona i per commemorar-lo ho hem volgut fer com millor sabem, rescatant històries. La història que hui rescatem, és la història d'una dona independent -sobretot tenint en compte el context històric-, treballadora i artista, discreta i també molt catòlica, tan conseqüent amb els seus ideals que farà brillar la seua valentia. Però, per damunt de tot és la meua besàvia, i tots estos atributs no són fruit d’un besnét “caldós” llavors la seua vida els justificarà. No sabem exacta la data de naixement d’Auxiliadora Royo Esteve, però va ser l'any 1906. Serà una filla de les segones núpcies de José Rives i Maria Esteve. Les seues germanes seran; Rosario -del primer matrimoni-, Maria i Sacramento Rives -fruits del segon i reputades pintores de ceràmica- i un germà, anomenat José, que moriria als quinze. Ja de xicoteta va fer destacar el seu marcat caràcter, segons es conta com anècdo...
Més informació

De què tenim fama els manisers?

Imatge
Al llarg de la història, és curiosa la manera amb que cada població acaba sent relacionada amb un malnom, un tòpic o de tindre fama de qualsevol cosa. A voltes és la fisonomia del terreny, una economia molt característica o tal volta un esdeveniment històric com seria el cas de Xàtiva, els “socarrats” per la crema de la ciutat durant la Guerra de Succesió que fa uns dies es recreava . Allò que és segur, és que molts d’ells naixen de la rivalitat entre pobles, conferint-los una immutabilitat al llarg del temps, que soles seran silenciats per l’oblit, i que acabarà formant part del imaginari col·lectiu. Llavors, ens sorgix la pregunta del títol, “De què tenim fama els manisers?”. Manuel Sanchis Guarner, ens ajudarà a resoldre l’enigma puix que va arreplegar totes les dites i referències que es fan entre els pobles valencians al seu llibre Els pobles valencians parlen d’altres pobles. En concret al volum 3, trobarem les de Manises que oferim a continuació: «“II, γ. Del mateix art...
Més informació

Una Batalla de Flors molt manisera

Imatge
             Com que s’acosta la Batalla de Flors d’enguany, hem cregut oportú desempolsar la troballa que vos presentem hui.  Era l’any 1933, la edició número 42, res d’especial excepte per un cosa: La segona carrossa premiada du com a nom Manises”.             Segons ens conta el diari Las Provincias del dia 5 d’Agost de 1933, el Jurat va concedir el segon premi del “excelentísimo señor comandante militar” de la comissió, sent l’artista el senyor Arnau.             La carrossa, es descrita com:  “Sobre un pedestal, varios platós y un jarro manisero, obra del señor Arnau, muy bien efectuado. Llamó mucho la atención y fué aplaudido. La tripulación de este coche estaba formada por las señoritas Mara Francisca y carmen Carreteres y Remedios Ortega.”             El dia...
Més informació