"Guetano" el carnisser
 |
Foto Gadea 1950-1953.
Fons Gadea. Arxiu Municipal de Manises
|
Fa poc que vam localitzar
aquesta fotografia del fons José Gadea i després d'una mirada ràpida quasi
descartem fins i tot la possibilitat que fóra presa a Manises, gens desgavellat
si tenim en compte que el fotògraf maniser també va exercir l'ofici durant els
seus primers anys en poblacions veïnes com Quart de Poblet i especialment
Riba-roja de Túria i Vilamarxant.
El paisatge urbà que ens
oferia no exempt de bucolisme, arbres (que semblen acàcies) enmig del carrer,
unes ovelles... aparentava ser més llunyà. Però una mirada molt més
detinguda... el carrer i especialment la primera casa a la dreta de la
fotografia... calcada a una que encara avui existeix en el carrer Cura Catalá.
Cert, és que precisament és el carrer Cura Catalá de Manises, algo canviada
sens dubte i no solament perquè no té arbres que la dividisca en dos. Mai fins
ara vam saber que aquest carrer tinguera arbres. Després del jove i les ovelles
una intersecció de carrers entre Cura Catalá i el carrer Olivar en la qual
veiem la casa del xamfrà que des de fa anys no existeix i en el seu solar
resultant estan els contenidors de residus. I més al fons del carrer i de la
foto un vetust edifici que gens té a veure amb l'actual finca de pisos del
carrer Centre i cantonada amb la plaça. És, o almenys així ens sembla el
desaparegut edifici del Castell dels Boil o Caserna de la Guàrdia Civil en els
seus últims anys d'existència.
Una mirada més detinguda
encara ens mostra al fons dreta una senyora asseguda a la porta de casa fent
"labors"... uns altres temps sens dubte.
La curiositat de la foto em
va fer pensar automàticament a pujar-la a les xarxes socials perquè els nostres
manisers ens ajudaren a identificar al personatge principal de la fotografia.
Però no va ser necessari, gens més ensenyar-la a una coneguda, aquesta va
exclamar: però si és Guetano el carnisser! I tot va començar a quadrar. Portava
les ovelles a l'escorxador municipal que estava situat en els baixos de la
plaça del Castell a la banda que dona a la sèquia.
Cayetano Mengual Segura,
fill, nebot i pare de carnissers de Manises, amb establiment de carnisseria
primer i precisament en el carrer Cura Català, després en el Mercat que es
realitzava en el que avui és la plaça Cor de Jesús i més tard en el carrer
Isabel la Catòlica i parada en el Mercat dels Filtres.
Algun dia caldrà investigar
una mica més en aquesta saga de carnissers manisers i inclús en el propi gremi,
que en els anys que aparenta ser presa la foto (1950 a 1953) eren ja uns quants
oberts a Manises per a una població que rondava els onze mil habitants.
Però no era aquesta la
primera vegada que sentia el nom de "Guetano el carnisser", estava
convençut d'haver-ho vist escrit en alguna part i posats a cercar trobe la
resposta en les memòries i anotacions personals de Gabriel Valls Alcañíz, qui
en la pàgina dedicada a les noces amb la seua primera esposa, Carmen, la filla
de Micalet “Capa”, un altre carnisser clàssic de Manises, ens parla d'ell.
Reproduïm a continuació les
paraules de Gabriel, de forma textual per a no desvirtuar la gràcia i frescor
de les paraules del seu autor i especialment de la situació narrada:
“El día 8 de Enero de 1965, (Viernes) tres
días antes de la boda Religiosa, acudimos al Juzgado a realizar la Boda Civil,
un simple formulismo de papeles (en aquel tiempo, no como en el 2005-6, donde
muchísimas bodas civiles se realizan a todo bombo y platillo), ya que te casaba
un simple funcionario, eso sí, con toda la ley en la mano, tanto fué que
acudimos sin testigos y al ser solicitados por el funcionario, fuí en busca de
dos personas conocidas para tal fin, no tuve que andar mucho, al salir del
Juzgado, encontré a dos buenos amigos, tanto míos como de mi suegro, (ya que
eran carniceros como mi suegro), se trataba del Sr. RAFAEL ASUNCION padre del
que, años mas tarde sería el gran actor JOSE SANCHO) y el Sr. CAYETANO MENGUAL
“GUETANO EL CARNISER”, los cuales al saber de nuestro problema, no lo dudaron
ni un segundo, el “TIO RAFAEL” dijo, con la amabilidad de bonachón (que todos
conocíamos)
-Xe xiquets,
aiso no es problema, pa-daiso estem mosatros así, pa lo que fasa falta ale,
anem a puchar y firmem lo que niaxca que firmar, no te paréis “GUETANO”.
“GUETANO”
reafirmo las palabras del Sr. RAFAEL, diciendo con cachondeo propio de él.
- Faltaría
mes, la filla de “Micalet” “CAPA” y un bon amiguet com es Gabriel, nos parle
mes, anem paca-dalt.
Subimos de
nuevo al Juzgado, y el funcionario pudo terminar la gestión de la boda civil,
con nuestra firma y la de los testigos, todos salimos alegres y contentos, les
dimos las gracias a los dos amigos y nos despedimos, no sin antes escuchar
decir al Sr. RAFAEL.
- Adeu
Xiquets, sigau bons y no vos perdonem que mos degau al mens, dos puros. .
- Vale Sr.
Rafael, eso esta hecho, mi cuñado Pepe se los llevará al Matadero, ya que allí
seguro que los encontrará a los dos, hasta luego “GUETANO”.
Los dos
amigos RAFAEL y “GUETANO” prosiguieron su camino hacia su trabajo, que a esa
hora lo tenían en el antiguo Matadero de Manises, el cual estaba ubicado en la
parte baja de la plaza del “Castell”, (hoy del Ayuntamiento) exactamente encima
de la acequia que discurre por este lugar Acequia “Faytanar”, la cual hoy está
cubierta y protegida, ya que en la actualidad es zona escolar.”
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada